Palma, 20 de setembre de 2022.- El regidor de Justícia Social, Feminisme i LGTBI+, Alberto Jarabo, la directora general de l'Àrea, Meritxell Esquirol, i la sociòloga Lourdes Cano han donat avui a conèixer l'informe d'identificació de casos de tràfic amb fins d'explotació sexual a Palma. Ho han fet amb motiu del Dia Internacional del Tràfic de Persones, que se celebra el pròxim divendres 23 de setembre.

Segons es desprèn d'aquest document, el 22% de les dones amb les quals es va treballar des de l'Àrea de Justícia Social, Feminisme i LGTBI+ de l'Ajuntament de Palma l'any 2021, eren víctimes de tràfic amb fins d'explotació sexual. D'aquest percentatge, un 12% estaven identificades, un 23% detectades i un 65% presentava indicis, és a dir, s'evidenciaven elements que indicaven que ho eren, però no hi havia denúncia ni verbalització expressa. Aquestes xifres fan palès un augment en la proporció de casos de tràfic amb fins d'explotació sexual que es comptabilitzen en comparació amb anys anteriors. D'altra banda, hi ha una millora pel que fa al nivell d'identificació i creixen els casos que es detecten i aquells en què s'interposa denúncia.

El 98% de les dones traficades són de nacionalitat extracomunitària. Provenen, fonamentalment, de quatre països: Nigèria, Colòmbia, Brasil i la Xina. La mitjana d'edat és de 34,6 anys, principalment tenen estudis secundaris o primaris, encara que la majoria no els té homologats, cosa que repercuteix en les possibilitats i sortides laborals.

Pel que fa a responsabilitats familiars, la meitat de les dones traficades tenen persones que en depenen. El 51% té almenys una persona a càrrec. 6 de cada 10 dones traficades es troben en situació irregular i el 14% no disposa de Targeta Sanitària.

Principalment, les dones traficades viuen a una habitació llogada o a un habitatge llogat compartint espai amb altres persones. Gairebé 1 de cada 4 viu al mateix lloc on és explotada sexualment, és a dir que no disposa d'espais diferenciats de desconnexió, intimitat i privacitat, la qual cosa afavoreix la vulnerabilitat del col.lectiu.

Pel que fa als entorns de prostitució, el 53% exerceixen la prostitució a un pis o casa, mentre que el 36% ho fan al carrer. La tendència és a situar-se a contexts tancats i deslocalitzats, espais invisibilitzats més difícils de detectar i amb major mobilitat. La majoria disposa de xarxa de suport i els principals vincles els estableixen amb amistats o companys i companyes als entorns de prostitució.

El gruix d'elles no es dedicaven a la prostitució ni eren traficades al seu país d'origen. La seva realitat s'origina, per tant, en els processos migratoris.

"Aquestes xifres són només la punta de l'iceberg del que passa realment a Palma. Ens ofereixen una radiografia de la situació a la nostra ciutat i ens assenyalen el camí a seguir, essent corresponsables i prenent decisions per a lluitar contra aquest delicte", ha dit el regidor Alberto Jarabo. "Vivim a una societat estructurada en les desigualtats, en la qual les dones esdevenen empobrides, marginades i fins i tot explotades. En aquest sentit, la detecció d'aquests casos és cabdal, perquè si no es detecten no es pot actuar. La detecció és, sens dubte, la primera passa, i la més difícil i important."

El tràfic amb fins d'explotació sexual és un delicte greu que atempta contra els drets humans, és alhora una forma d'esclavitud que converteix les persones en mercaderia.

El dia d'avui és un dels tres negocis il.lícits més lucratius, juntament amb el tràfic de drogues i el d'armes. Espanya és un dels principals països de destinació i trànsit de tràfic a Europa i un dels cinc països dels quals procedeixen major nombre de traficants.

S'estima que a les Balears el volum de negoci anual de la prostitució supera els 70 milions d'euros. Això significa que a Palma la prostitució podria moure més de 41 milions d'euros cada any.