Les necessitats econòmiques de les persones ateses s'ha triplicat fins a superar el milió d'euros mensual, una despesa que s'ha mantingut en el temps

Des del març fins al juny de 2020 Benestar Social registrà el màxim històric de famílies ateses fins a arribar a les 12.000 mensuals, unes xifres que s'han anat estabilitzant

Noguera: "el covid-19 ha fet augmentar de manera sobtada la pobresa i el risc social, i ha accentuat les situacions de vulnerabilitat preexistents. Això s'ha reflectit en el creixement exponencial de les demandes per a cobrir necessitats bàsiques i els serveis socials municipals han estat a l'altura per a no deixar ningú enrere"

Palma, 14 d'abril de 2021.- L'Àrea de Benestar Social ha fet balanç de la situació del Departament ara que ha passat més d'un any des que el març del 2020 es decretà l'estat d'alarma a causa de la pandèmia sanitària provocada pel covid-19. Ara com ara es pot constatar que la despesa destinada a ajudes econòmiques es manté a l'alça i, en canvi, es tendeix a la reducció del nombre de famílies que atén l'Àrea de Benestar Social. "Aquest darrer any s'ha fet un esforç ingent per a estar al costat de les persones que més ho necessiten, per tal de fer de suport a les seves necessitats bàsiques i evitar que la crisi accentuï els casos de vulnerabilitat", ha dit el tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera.

La mitjana mensual de famílies ateses durant els darrers 10 anys se situava al voltant de les 6.000. Així, el mes de febrer de 2020 varen ser 6.450 famílies. "Quan es decretà l'estat d'alarma per mor de la crisi sanitària i es confinà la població, l'impacte immediat sobrevingut fou un retrocés i paralització de l'activitat sense precedents", ha explicat la coordinadora general de Benestar Social, Catalina Trobat.

"Aquesta situació ens dugué a tres mesos frenètics de demanda social sense precedents que ens situà en les 12.000 famílies el mes de juny, el màxim històric des que hi ha registres", ha afegit.

De llavors ençà el nombre mensual de famílies ateses ha anat minvant progressivament, tot i que continua molt per damunt els valors prepandèmia. Els darrers sis mesos (d'octubre de 2020 a febrer de 2021) s'ha estabilitzat entre 8.700 i 9.000 famílies ateses cada mes.

En canvi, pel que fa a la despesa en ajudes econòmiques urgents per a les famílies, la situació és precisament a la inversa: es registra un augment de la despesa en ajudes per a alimentació, productes bàsics i conceptes relacionats amb l'habitatge o subministraments.

"Quan es compara la despesa en ajudes econòmiques dels dos darrers anys i fins avui podem observar que durant l'any 2019 i fins al mes abans de la crisi del covid-19, la despesa mensual no superava mai els 400.000 euros. En canvi, un cop iniciada la crisi sanitària, la despesa mensual se situa al voltant del milió d'euros, i arriba a tocar el milió dos-cents en 3 mesos concrets", ha concretat Trobat.

"El covid-19 ha fet augmentar de manera sobtada la pobresa i el risc social i accentua les situacions de vulnerabilitat preexistents. Aquesta situació és reflectida en el creixement exponencial de les demandes d'ajuts per a cobrir necessitats bàsiques al sistema de serveis socials", ha recordat el regidor, Antoni Noguera.

El nou context ha pressionat els serveis socials comunitaris bàsics (els municipals) en quatre sentits:

1. Augment de la demanda.
2. Dificultat d'accés i/o col.lapse de serveis autonòmics i estatals (SOIB, Seguretat Social...).
3. Augment imprevist de les funcions (informes i certificacions previs per a l'accés a prestacions i rendes).
4. Barreres digitals, especialment en la població atesa, però també, la mateixa Administració.

Pel que fa als equips humans, cal destacar que s'ha reforçat el servei amb 33 persones: 13 d'aquestes mitjançant un projecte d'inversió i 10 de provinents del programa SOIB i Palma Activa. També s'han incorporat 10 persones més gràcies a un contracte de reforç.