En aquests momentshi ha exposada l'obra Fata Morgana de Lara Fluxà i comissariada per Fontdevilaal Solleric en el marc de la col.lectiva L'objectedel vincle

Noguera: "volem felicitar l'artista palmesanaLara Fluxà i el comissari Oriol Fontdevila i celebram que el Solleric sigui uncentre de creació artístic neuràlgic al Mediterrani"

Palma, 21 de juliolde 2021.- L'Ajuntament de Palma celebra que el comissari Oriol Fontdevila il'artista palmesana Lara Fluxà siguin els propers representants de Catalunya ala Biennal d'Art de Venècia. En aquests moments es pot veure l'obra Fata Morgana (2019) de Fluxà, en el marcde la col.lectiva L'objecte del vincle, alCasal Solleric. La col.lectiva, comissariada pel mateix Fontdevila, es podràvisitar fins al 3 d'octubre. "Celebram la notícia i donam suport a la feinafeta tant per part del comissari com de l'artista", ha dit el tinent de batlede Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera. "Aquesta decisió posa de manifestque el Casal Solleric és un autèntic promotor, creador i programador depropostes artístiques de primer nivell", ha dit la directora general d'ArtsVisuals, Aina Bausà.

Catalunyaparticiparà a la 59ena edició de la Biennal d'Art de Venècia dins el programa Eventi Collateralli amb un projectecomissariat per Oriol Fontdevila, i que porta per nom Llim, amb l'obra del'artista Lara Fluxà. La presència catalana a la Biennal de Venècia, ques'inaugurarà el 23 d'abril de 2022, està produïda per l'Institut Ramon Llull.

Oriol Fontdevila i Lara Fluxà a la col.lectiva L'Objecte del Vincle del Solleric

L'objecte del vincle és una mostra que agrupa unseguit de propostes artístiques que intervenen en problemàtiques de la vidacontemporània a partir de posar en valor les qualitats socials dels objectes, això és, la capacitat que tenen els objectes perintercedir en la transformació de la vida comunitària. L'exposició estàcomissariada per Fontdevila i Fuxà és una de la desena d'artistes que hiparticipen, entre les quals també destaquen Teresa Solà,  Documentary Embrodery Office (Dejan Do¿ljak, Aviv Kruglansky i Vahida Ramujkic), Patricia Esquivias, Rosalind Fowler,Marc Larré, LolaLasurt, Alba Mayol, Duen Sacchi i Ruben Verdú. Tots ells són artistes nacionals, internacionals i també locals, emergents, que estanobrint un nou camí en l'art contemporani, que és alhora una alternativa enversals estàndards relatius tant de la implicació social com de l'art objectual.

Així, L'objecte del vincle presenta diferents escenaris en què la reflexió sobre lesqualitats dels objectes, les matèries i les formes es dóna de la mà de lacapacitat d'aquests mateixos per a mobilitzar relacions socials i intervenircontrovèrsies que concerneixen el medi ambient, els moviments migratoris, lagentrificació urbana, la memòria històrica, així com les múltiples cares delcolonialisme.

El comissari, OriolFontdevila

Oriol Fontdevila (Manresa 1978) éscurador de L'objecte del vincle alCasal Solleric. Amb la seva pràctica curatorial procura articular situacionsamb què s'intensifiquen les dimensions, especulativa alhora que col.lectiva, dela pràctica artística, enteses ambdues com a indispensables per aldissens. 

Lara Fluxa, l'arstista i Fata Morgana,l'obra

Lara Fluxà (Palma 1985)treballa en la percepció d'allò invisible a partir de la utilització dematerials transparents com són l'aigua o el vidre, així com l'aire i la llum;així com per la resistència que ofereixen en la seva pròpia definició, atenentque la materialitat d'aquests elements és prèvia a la seva forma. Fata Morgana (2019) és la manera amb què Lara Fluxà (Palma 1985) revela la densitatmaterial del vidre com a generador de transparència ­¿probablement el majordels enganys perceptius als quals ha estat sotmès tan l'ull com totl'enteniment humà. Per mitjà d'inserir un sistema de formes bulboses migemplenades d'aigua als plafons de vidre d'un dels finestrals de la planta nobledel Casal Solleric, Fluxà intercedeix en la direccionalitat dels raigs de llum.Els sotmet a efectes de refracció i difracció, tot alterant així la percepcióque es té de l'espai exterior.   

 Leon Battista Alberti va trobar en la finestra una metàfora que hafet fortuna a l'hora d'explicar la perspectiva lineal, la gran innovaciótècnica del Quattrocento italià: un cop adopta laperspectiva,  la pintura és una finestra oberta al món.Tot i que, lluny d'esdevenir la pintura una interfície transparent, aquestefecte requeria d'una acurada geometrització del llenç a partir de laintersecció de dos cons visuals, amb què es posava en correspondència el puntde vista de l'espectador amb el punt de fuga delpaisatge contemplat.  

Amb l'aplicació de la perspectiva en pintura es procedia, així, a generarun efecte òptic alhora que, per primera vegada a la història, es singularitzavael punt de vista de l'espectador ¿que quedava realçat, assenyalat perla mateixa geometria de l'espai pictòric. La perspectiva lineal es considera,així, el primer indici material de l'individualisme modern que, desenvolupatamb el pensament dels subsegüents segles, s'ha basat en la glorificació de lavisió individual com a únic mitjà vàlid per a conèixer el món. En efecte, lavisió ha facilitat al subjecte situar el món en perspectiva, en lajusta mesura de poder-lo examinar en la seva totalitat alhora que pensar-lo auna certa distància ¿la base del coneixement racional.  

Fluxà soscava amb el seu treball la promesa de la transparència com a conductorad'un coneixement objectiu. La presumpció d'aquesta a l'hora de facilitar unconeixement neutral i desvinculat de la naturalesa es descobreix, de fet, comun miratge. Contràriament, amb el procés artesanal, el vidre es revela com atecnologia amb unes determinacions que són ben específiques a l'hora de generarvincles.