Cultura ha programat, juntament amb altres institucions, entitats i col.lectius, més de 40 propostes dins el marc de la Biennal amb l'objectiu de projectar la ciutat en un futur incert.

Antoni Noguera: "Volem enfortir llaços a partir d'una cultura comuna i estimular el debat cívic. Per primera vegada les tres ciutats es posen d'acord per a compartir l'organització d'un mateix festival"

L'activista russa Vladimirovna Aliójina, de les Pussy Riot, el Graduat en Estètica Franco "Bifo" Berardi o el filòsof expert en democràcia Adam Przeworski són alguns dels noms més destacats de la Biennal

Palma, 14 de setembre de 2022.- El tinent de Batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera, i la directora general de Cultura i Comunitat, Tina Codina han presentat els eixos principals de la Biennal de Pensament a Can Balaguer. Durant la segona setmana del mes d'octubre, les ciutats de Barcelona, Palma i València celebraran, de manera simultània, la Biennal de Pensament. Les tres capitals mediterrànies han teixit una aliança estratègica a favor del pensament i de la cultura, amb tres edicions d'un mateix esdeveniment impulsat per un esperit comú i adaptat a la idiosincràsia i particularitat de cada seu. Les biennals abordaran temàtiques que afecten el conjunt de les ciutats, en el marc dels grans debats urbanístics i socials globals, i també les que tenen a veure més concretament amb l'espai cultural que totes tres capitalitzen.

La Biennal de Pensament és un projecte que treballa per a una ciutat oberta. La seva missió principal és la de treure el debat dels seus formats més habituals i fer-ne partícip el conjunt de la ciutadania, des de la convicció que la governança de la ciutat s'ha de fer des del diàleg i la reflexió compartida. Per això "aquesta necessitat de treballar amb entitats i col.lectius", ha explicat Noguera, a la vegada que ha remarcat que "les sessions de la Biennal, obertes i a l'espai públic, es plantegen tant en un format de diàleg entre especialistes, amb taules rodones, debats i conferències, així com d'activitats artístiques".

Noguera ha declarat que amb la Biennal "volem enfortir llaços a partir d'una cultura comuna i estimular el debat cívic. Per primera vegada, les tres ciutats es posen d'acord per a compartir l'organització d'un mateix festival". Alhora ha puntualitzat que "comptam amb activitats compartides com la lectura simultània de l'obra de Joan Fuster, Gabriel Ferrater i Blai Bonet".

Les tres capitals de la Mediterrània, Barcelona, Valencià i Palma, han treballat a partir de quatre eixos: ciutat, cultura, democràcia i tecnologia. A partir d'aquestes disciplines, debatran qüestions com la manera en què l'espai físic de la ciutat ha de respondre a les mutacions i canvis actuals, amb propostes que neixen de col.lectius i entitats locals i que aborden temàtiques tan urgents com la salut de la democràcia, el paper de la cultura com a eina de transformació, o la reflexió de com la tecnologia pot ser clau en el futur de la ciutat. Cada ciutat ha adaptat la programació a la seva idiosincràsia, fent feina amb el teixit local.

"Projectar la ciutat en un futur incert" és el subtítol de la Biennal de Pensament de Palma, on s'ha preparat una proposta per a reflexionar sobre els reptes que es dibuixen a partir del nou Pla general. En aquest sentit, Noguera ha explicat que "Palma està en un moment molt important, el disseny del nou Pla general marcarà quina ha de ser la Palma del futur. A la Biennal de Pensament 2022 volem treballar, juntament amb entitats, ciutadania i persones que han profunditzat en aquests temes, quins són els canvis i reptes que tendrà i que haurà d'afrontar la ciutat en un futur"

Avançament del programa

La programació completa de la Biennal de Pensament de Palma es desvelarà a final de mes, però ja podem avançar les línies de programació.

Per una banda, la Biennal de Pensament de Palma comptarà amb una residència de pensament: FaberLlull Palma. Es tracta d'una nova seu per al projecte de la Faber de l'Institut Ramon Llull, que ja compta amb espais a Andorra i Olot. La seva creació respon a la necessitat de pensar la ciutat amb persones vinculades amb la transformació urbana perquè aportin la seva visió, compartint eines i els seus coneixements amb diferents equips locals. Es farà feina conjuntament per a pensar estratègies per a la transformació de Palma en comú, compartint eines de treball associatiu i comunitari i posant en contacte els residents convidats amb el teixit local. A part d'aquest laboratori, els residents a FaberLlull Palma participaran en una sèrie de taules de debat entre residents i entitats locals obertes al públic. Per a aquesta residència comptarem amb destacats professionals de la mediació com Javier Rodrigo (projecte Transductores), especialistes en laboratoris ciutadans com Laia Sánchez (CityLab Cornellà), investigadores sobre processos de democràcia participativa com Arantxa Mendiharat (Deliberativa, Red Democracy R&D), urbanistes com Miguel Mayorga, Pia Fontana, investigadores sobre la transformació urbana com Mireia Gascón o l'artista Pauline Soldevila.

Una altra línia de programació són les ponències a espais públics (places i parcs) de la ciutat. Comptarem amb l'activista russa Maria Vladimirovna Aliójina, coneguda com a Masha. Membre de l'antiputinista grup de punk rock Pussy Riot. El 17 d'agost de 2012, va ser condemnada per "vandalisme motivat per l'odi religiós" a causa d'una actuació a la Catedral de Crist Salvador de Moscou i condemnada a dos anys de presó. Ha estat reconeguda com a presa política per la Unió de Solidaritat amb els Presos Polítics. Amnistia Internacional la va considerar presa de consciència, a causa de "la gravetat de la resposta de les autoritats russes". El seu discurs s'ha sentit per tot Europa i s'ha convertit en un referent en les lluites per la llibertat al seu país.

També comptarem amb el filòsof Franco "Bifo" Berardi,. Graduat en estètica i format amb Félix Guattari, actualment és professor d'història social dels mitjans de comunicació a l'Acadèmia de Belles Arts, a Milà. Ha desenvolupat una obra crítica en la qual ha estudiat les transformacions del treball i de la societat produïdes per la globalització, especialment pel que fa al rol dels mitjans de comunicació en les societats postindustrials. La seva producció teòrica ha anat acompanyada d'un activisme pels mitjans de comunicació alternatius, amb la fundació de revistes i de ràdios pirates per a difondre el debat i la consciència crítica.

Fruit d'aquest treball conjunt, d'aquest procés de creació dialogat, les tres seus comparteixen alguns participants i activitats com és el cas del destacat filòsof polonès Adam Przeworski, que ens acompanyarà a Palma i a Barcelona per a reflexionar sobre la crisi de la democràcia, a partir d'un dels seus texts més populars en el qual s'interroga sobre els problemes profunds de les democràcies i sobre les raons de la desconfiança ciutadana, i ens convida a sostenir una pregunta sense respostes òbvies: què pot ocórrer si els governs no aconsegueixen millorar la vida de les persones que varen votar per ells.

Przeworski és professor de Ciència Política i un dels principals teòrics i analistes de temes relacionats amb la democràcia i l'economia política. En l'actualitat, té nacionalitat estatunidenca i exerceix de professor titular al Wilf Family Department of Politics de la Universitat de Nova York. Przeworski es va graduar a la Universitat de Varsòvia el 1961. Poc després es va traslladar als Estats Units, on va rebre el seu Doctor Philosophiae a la Universitat Northwestern el 1966. Va ser professor a la Universitat de Chicago, on va ser guardonat com a professor de distingit servei amb el títol de Martin A. Ryerson. Des de 1991 és membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.

Una altra activitat conjunta serà una lectura de textos de Blai Bonet, Joan Fuster i Gabriel Ferrater, que es realitzarà de manera simultània a les tres ciutats. En totes elles els textos seran llegits per persones representatives i, en el cas de Palma conduirà l'acte Emili Manzano.

A l'àmbit de les arts visuals comptarem amb la performance de Pauline Soldevila, La promesa del mar, comissariada per Jesús Alcaide, que es realitzarà a la badia de Palma. Aquesta performance compta amb el suport del Museu Marítim de Mallorca i de l'Associació de Vela llatina. Un altre projecte de l'àmbit de les arts és el que presentarà l'artista Ghada Amer, de la mà de la Galeria Kewenig. L'artista estatunidenca viu i treballa a Nova York. En moltes de les seves obres, Amer recorre a l'escriptura, sovint extreta de texts d'activistes feministes. Havent experimentat un món de l'art dominat per homes blancs des dels seus estudis MFA, pintar i crear el seu propi llenguatge pictòric s'ha convertit en un acte de rebel.lió. Per a la Biennal de pensament presentarà la instal.lació All Opression creates a State of War. La cita de la filòsofa francesa Simone de Beauvoir s'escriurà a un parc a partir de plantes incitant a la reflexió: mentre que de Beauvoir principalment feia referència a l'opressió de gènere i de la dona, Ghada Amer expandeix el significat a tota mena d'opressions, incloent-hi opressió política i de règim militar.

Una darrera línia de programació serà la compartida amb institucions i entitats locals que han aportat programacions pròpies que s'encaixen en alguna de les quatre línies de treball de la Biennal de Pensament de Palma, fent que així es converteixi en un projecte de ciutat. La UIB, per exemple, programa la "Naukas Palma", una trobada per a remarcar el valor de la divulgació científica. El Museu Fundación Juan March té previst el cicle "La radiografia. Passat, present i futur de les nostres ciutats", a càrrec de Carlos García-Delgado, Andrés Rubio o Pablo Sendra. La Fundació Miró Mallorca ha organitzat dins el marc de la Biennal la jornada professional "Almazuela. Reptes de futur", on durant tres dies es reuniran professionals de la cultura interessats en la mediació. La Fundació CICOP també s'ha volgut sumar amb la conferència "Art públic i ciutat: la ciutat com a material artístic". El Casal Solleric oferirà el diàleg d'Isabel García Pérez de Arce amb Javier Peñafiel en el marc de l'exposició "Què condiciona les teves ficcions?".

Per al públic familiar comptarem amb dues propostes: els diàlegs filosòfics a càrrec de l'Associació Filosofia 3-18 i l'activitat de construcció col.lectiva al pati de Can Balaguer a càrrec d'Open House Palma.

Aquestes són algunes de les propostes que presentarem amb detall a final de mes i a les quals sumarem altres noms i projectes que ens acompanyaran durant la setmana de la Biennal de Pensament de Palma.