El batle de Palma, José Hila, el regidor d'Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió, la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol, el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, i el canonge de la Seu Teodor Suau han assistit a la col.locació de la placa d'homenatge al monjo, filòleg i historiador Josep Maria Massot i Muntaner, que ha tingut lloc a la seva casa natal, al carrer del Palau número 6 de Palma

L'acte s'emmarca dins el Dia de Record a les Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme. A la celebració també hi ha assistit el president de la Comissió 24F, Miquel Rosselló, el batle de Marratxí, Miquel Cabot, l'historiador David Ginard i Biel Massot, germà de Josep Maria Massot, acompanyat d'altres familiars.

El batle ha remarcat que "des d'avui, el pare Massot ja forma part de la nostra ciutat". "Recordam la seva figura al lloc on va néixer. Fou un savi i ens ha deixat un gran llegat", ha afirmat el batle.

En aquest sentit, Carrió ha declarat que "Josep Massot i Muntaner fou un dels intel.lectuals més destacats des del darrer quart del segle XX fins als nostres dies i el pare dels estudis d'història de la Guerra Civil a Mallorca".

Josep Massot i Muntaner (Palma, 3 de novembre de 1941 - Monestir de Montserrat, 24 d'abril de 2022). Fou un monjo benedictí, filòleg, assagista i historiador que destacà per la seva gran tasca d'investigació sobre la Guerra Civil a Mallorca amb obres com La Guerra Civil a Mallorca, 1976, Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1959), 1978, i Guerra Civil i repressió a Mallorca, 1997, com també per la seva contribució a la cultura i a la llengua catalana.

Va estudiar Filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1963, i amplià els seus estudis de filosofia i teologia a Alemanya. També es va formar de forma clandestina als Estudis Universitaris Catalans de l'Institut d'Estudis Catalans. Entre 1970 i 1973 donà classes a la Universitat de Barcelona i, a partir del 1973, fou nomenat secretari de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Col.laborà amb la Gran Enciclopèdia Catalana i dirigí el Diccionari de Literatura Catalana del 1977 al 1979, any de la seva publicació.

Membre de la Secció Historicoarqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou conservador del fons de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la revista Randa. L'any 1989 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear, el 1996 amb la Creu de Sant Jordi, i el 1997 amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya.