Aquest tràmit garanteix el dret d'accés als serveis bàsics com l'escolarització i la targeta sanitària

Trobat: "Els propietaris que veten el dret a l'empadronament de les persones que viuen als seus habitatges estan vetant un dret fonamental"

Bento: "Ningú no pot quedar sense aquest dret, que dona accés a d'altres"

Palma, 21 de febrer de 2022.- L'Ajuntament ha fet una crida perquè els col.lectius vulnerables que viuen a Palma estiguin empadronats amb motiu del Dia Mundial de la Justícia Social, que es va commemorar ahir, 20 de gener. Aquesta jornada internacional serveix per a recordar la necessitat de promoure la justícia social i aborda qüestions com la pobresa, l'exclusió social, la igualtat de gènere, l'atur, els drets humans i la protecció social.

Per això, la coordinadora general de Benestar, Catalina Trobat, i la directora general de Població i Qualitat, Delia Bento, han recordat que l'empadronament actiu és garantia per a accedir a drets bàsics com l'escolarització, la targeta sanitària i els serveis socials. A més, l'empadronament també és imprescindible per a acreditar l'arrelament social, justificar la residència i tramitar el reagrupament familiar.

Des de l'any 2017, l'Ajuntament ha reforçat els circuits d'empadronament i ha establert protocols per a protegir les persones en situació de vulnerabilitat i que ningú quedi sense aquest dret fonamental.

Trobat ha remarcat que totes les persones que viuen a Palma es poden empadronar, encara que els propietaris dels habitatges on resideixen no ho permetin per por que hi hagi repercussions amb Hisenda o la Policia. "Des de l'Ajuntament no es contrasten les dades amb les administracions sancionadores. No fiscalitzam. El Padró serveix per a fer un cens estadístic de les persones que viuen a Ciutat", ha explicat. "Els propietaris que veten el dret a l'empadronament de les persones que viuen als seus habitatges estan vetant un dret fonamental", ha afegit.

Per la seva part, Delia Bento ha assenyalat que es poden empadronar fins i tot les persones que viuen a albergs, assentaments o al carrer. "Inclús tenim domicilis ficticis per a fer-ho, que poden ser les direccions d'albergs, centres socials o pisos tutelats", ha continuat. "Ningú no pot quedar sense aquest dret fonamental", ha subratllat.

Bento ha indicat les diferents casuístiques que hi pot haver per a tramitar l'empadronament actiu:

• Usuaris dels serveis socials amb habitatge habitual: han de demanar cita a les oficines d'atenció a la ciutadania (OAC).
• Ciutadans amb dificultats per a empadronar-se al seu domicili: poden acudir a l'OAC Social, on rebran acompanyament.
• Persones que no es poden empadronar al seu domicili habitual, però que tenen un expedient obert amb els Serveis Socials (víctimes de violència masclista i persones en situació de prostitució, per exemple): es poden empadronar en alguna de les oficines dels Serveis Socials.
• Les cites per a empadronar-se es poden demanar a través del web de l'Ajuntament o telefonant al 010, indicant que es tracta d'un cas d'urgència. En els casos de dificultat, es pot acudir a l'OAC Social.
• Pel que fa a la gent que viu al carrer, a centres d'acollida o que s'han empadronat a dependències municipals, a Palma hi ha 1.900 persones en aquesta situació.

Iniciativa legislativa popular

Trobat ha recordat que s'ha posat en marxa una recollida de signatures a l'Estat per a tirar endavant una iniciativa legislativa popular (ILP) perquè com a mínim hi hagi una regularització parcial de persones. "Altres països, com Itàlia i Portugal, s'ho han plantejat durant la pandèmia, però l'Estat espanyol encara ho té pendent", ha dit. En aquest cas, estar empadronat també garanteix estar dins el sistema en cas de regularització.