CARMELA GARCÍA / Golden Age

Espai: Box 27 del Casal Solleric
Dates: 11 de juny al 2 d'agost 2015
Direcció: Pilar Ribal
Comissari: Tolo Cañellas
Institucions: Ajuntament de Palma, Fundació Palma Espai d'Art i Fundación Banco Santander

El projecte es construeix com un exercici d'anàlisi històrica, a tall de constel·lació o mapa d'idees. Prenent com a punt de partida les cultures prepatriarcals, Carmela García (Lanzarote 1964) ens planteja la qüestió de com aquesta societat, summament complexa, va poder funcionar sense autoritat ni jerarquies, i per a benefici de totes les parts; sembla que l'arqueologia està demostrant que hi va haver una civilització amb aquestes característiques, estable i duradora durant mil·lennis. El silenci, quan no negació, d'aquestes interpretacions per part de les societats patriarcals sembla respondre aquí a una posició interessada: evitar que tals idees actuïn com a detonador d'un pensament crític que desbloquegi tot un entramat repressor. Sobre aquestes teories l'artista anirà traçant el model de recerca intuïtiva d'aquestes imatges, els textos, els indicis i els signes que ens parlen també, a través del temps, de l'existència d'uns fenòmens legítims de resistència, igualment sostrets a la història. Des dels assentaments originaris d'Orient Mitjà, com el neolític Çatal Hüyük, al feminisme contemporani, les amazones, les bruixes, les troianes, les serranes, el sufragisme, Femen... Exemples tots de resistència i formes d'activisme però també d'imatges que es repeteixen creant un continuum a través del temps. Aquestes societats precedents, avui vistes com a utòpiques, varen ser considerades, ja des de l'antiguitat, com un "període d'or" en la història de la humanitat i són el punt de partida utilitzat per l'artista per a la seva reconstrucció personal d'una història que cerca, sobretot, exposar/visualitzar el relat ocult per segles d'interessada peeminència del que entenem per valors patriarcals, com també revelar les estratègies de complicitat semàntica, utilitzades per a mantenir oculta la importància històrica d'allò matrístic, cercant, no tant cenyir-se a fets històrics, sinó fer visibles les condicions perquè comencem a interpretar d'una altra manera la història, o més aviat les imatges d'aquesta i el seu relat implícit en aquesta reconstrucció ficcional a tall de joc simbòlic, bombardeig d'imatges i relació i concatenació d'idees subjectives.

L'obra adquireix característiques de work in progress, contenint a més algunes consideracions específiques i essencials per a aquest projecte en concret: la idea de dispositiu fràgil, relacionada directament amb la mateixa fragilitat de l'entramat històric que la peça revela. Fotografies originals de l'artista, fotocòpies, dibuixos, reproduccions d'obres, pàgines de llibres, anotacions a mà, mapes i espais i qualsevol altre material referencial, descriptiu o significant, que serveixi per a la construcció del discurs de forma transversal abraçant totes les disciplines però també negant-les en el seu conjunt constituint-se, únicament com una obra site specific, incloent el color daurat (en al·lusió directa al títol) com a suport estètic/simbòlic, tradicionalment associat al poder en totes les seves manifestacions, amb les consegüents implicacions crítiques en aquest context, en obert contrast i diàleg amb la pobresa dels materials utilitzats.

El propòsit essencial al treball de Carmela García (Lanzarote 1964) és doble; per una part, la necessitat de repensar el món i, per l'altra, la necessitat de canviar-lo. Per a això utilitza la perspectiva de gènere com a escenari de reivindicació d'una consideració diferent d'allò femení al món (al món real i al món de la representació) i també com una via de projecció sobre la necessitat d'un altre futur. Comença a treballar a mitjan 90, utilitzant sobretot la fotografia però també altres mitjans d'expressió com el vídeo, la instal·lació, el collage i les col·leccions d'imatges. El seu treball ha estat mostrat a museus d'Espanya (Reina Sofía, CAAM, MUSAC...), als Estats Units (PS1 Moma), al Japó (MOT, Kanazawa Museum), a París, Amsterdam, i Copenhaguen, entre d'altres. La seva obra és a col·leccions nacionals i internacionals, públiques i privades, com l'MNCARS, l'ARTIUM, el MUSAC, el CAAC o el DA2.