L'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Palma, encapçalada pel tinent de batle Antoni Noguera, ha renovat el conveni de cessió d'obres amb la família Alomar, Josep Balaguer i la col.lecció Domènech-Vázquez.

Quan fa cinc anys es va finalitzar la rehabilitació de Can Balaguer, l'equip responsable de la seva museïtzació es va trobar unes grans sales buides a la planta noble. Amb els mobles, pintures i tapissos del fons municipal en aquestes sales es podien reconstruir alguns dels espais característics de les cases senyorials de Palma.

Però feien falta objectes decoratius per a donar-li l'aspecte de casa viscuda característic d'un museu d'ambient. Gràcies a la col.laboració d'algunes col.leccions privades com les de la família Alomar, els primers que varen confiar part del seu fons al que llavors era el nou projecte de Can Balaguer; la de Josep Balaguer Siquier; i molt especialment, de la Col.lecció Domènech-Vázquez, es va poder completar el conjunt.

A la sala d'entrada hi feien falta llumeneres de llautó, i capelletes amb betlems. Per a les sales barroques, vàrem seleccionar una important mostra de figures de devoció del Mestre de les Verges Rosses així com peces de cristall de la Reial Fàbrica de la Granja.

A les parets del menjador s'havien d'instal.lar les ceràmiques fines utilitzades en aquestes cases al llarg del temps. Finalment, a la galeria on es mostra la col.lecció de pintura modernista de Josep Balaguer es volia incloure ceràmica mallorquina d'aquesta època, és a dir, de final del segle XIX i començament del segle XX.

I resulta que tots aquests objectes estan molt ben representats a la Col.lecció Domènech-Vázquez, de manera que es va signar un primer dipòsit, el qual, aviat, es va ampliar amb un segon grup, amb l'ajut de l'arqueòloga i historiadora Elvira González qui, a més, va catalogar les 142 peces incloses en aquests dos primers dipòsits. Aquest catàleg es va publicar amb el títol Can Balaguer. Col.lecció Domènech-Vázquez, acompanyat d'un estudi de l'autora, just abans de l'inici de la pandèmia de covid-19.

Gràcies a aquest treball sabem que l'activitat recol.lectora de Manel Domènech va començar a la seva adolescència, i amb el temps, en paraules d'Elvira González, es va convertir en un objectiu de vida. La fortuna va voler que la seva companya fos Carme Vázquez, restauradora experimentada, formant, sens dubte, el que l'autora qualifica de binomi perfecte: els objectes de la col.lecció Domènech-Vázquez varen arribar en molt bones condicions de conservació a Can Balaguer, perquè Carme Vázquez n'havia tingut cura tota la seva vida.

Ara que ha finalitzat aquest termini de quatre anys, tant la família Alomar com Josep Balaguer Siquier renoven la seva confiança en el projecte públic que és Can Balaguer. I, en el cas de Manel Domènech i Carme Vázquez, no només es prorroga aquest dipòsit sinó que, a més, l'incrementen amb 130 peces més que enriquiran encara més el fons de Can Balaguer.

Dins aquesta ampliació, s'ha de destacar una nova aportació ja definida de ceràmica modernista, amb 84 peces de la fàbrica de La Roqueta. Ja en el primer dipòsit de la Col.lecció Domènech-Vázquez, amb la inclusió de les peces de La Roqueta, a Can Balaguer es volia reconèixer la importància d'aquesta fàbrica creada l'any 1897 a Son Espanyolet per Pere Joan Aguiló "Cetre".

La gran quantitat d'objectes de La Roqueta inclosos en aquest tercer dipòsit fa impossible mantenir-les totes permanentment en exposició, i alguns hauran d'ingressar al magatzem de reserva d'obres d'art de Can Balaguer. Així i tot, els seus propietaris volen que aquest grup passi a formar part del fons del centre, on formaran part d'un conjunt que serà, sens dubte, un referent per a l'estudi i reconeixement d'aquesta fàbrica modernista.