Gegants

Tot i que hi ha notícies de gegants a Palma ja el 1734, per a trobar la primera parella de gegants pagesos ens hem de situar el 1904. L'Ajuntament ciutadà n'encarrega una parella, en Tòfol i na Bet-Maria, a l'obrador de ceràmica La Roqueta de Palma per a lluir a les fires i festes d'aquell any. S'iniciaria així un corrent a l'illa que duria, anys després, a representar parelles de pagesos a l'hora de construir gegants.

L'amo en Tòfol i na Bet-Maria, tal com se'ls coneixia en un principi, participaren a diferents actes festius de la capital fins que el 1936, amb l'inici de la Guerra Civil, desaparegueren a Barcelona, quan acompanyaven l'expedició mallorquina a l'Olimpíada Popular que havia de tenir lloc a la ciutat comtal.

Als anys 40, l'Ajuntament n'encarregà una nova parella, també pagesa, en Tòfol i na Francinaina, a l'escultor Sebastià Alcover. Es col·locaven immòbils a l'Ajuntament en actes importants. El seu final també fou trist. Una ventada tomà les figures, que quedaren esteses enterra, on sofriren els actes vandàlics d'un grup de joves que els deixaren inservibles.

Així, s'hagué d'esperar fins el 29 de gener de 1961 quan el consistori municipal tornà a fer l'encàrrec de la confecció dedos nous gegants. Els escultors foren Joan Montserrat Palmer i Francesc Vives Bellaflor, que obraren una parella de pagesos, de cartó i fusta, molt semblants als que existien a la ciutat a principis de segle XX. Actualment són a l'entrada del consistori palmesà i tornen a ser batiats com a Tòfol i Francinaina.

A la dècada dels 80, l'escultor Mateu Forteza obrà els dos gegants xeremiers ciutadans i, el 1999, s'hi afegiren en Tomeu i na Margalida, dos gegants pagesos més, obrats al Taller d'Arts Plàstiques Guaita de València. Els quatre formen la representació de l'Ajuntament de Palma no només a les trobades que tenen lloc a Mallorca, sinó també a les de Catalunya, França i Espanya, on acudeixen amb certa freqüència.Es podria dir que són els gegants més viatgers dels que tenim a la nostra illa.